L'antiga Vaqueria Suiza, al carrer de Viladomat de Barcelona
Baixant des de la Gran Via de les Corts Catalanes pel carrer de Viladomat, just abans de la cantonada amb el carrer de Sepúlveda, a mà dreta, hi ha un petit local tancat amb un rètol desdibuixat a la façana que diu “Vaqueria Suiza”. Fa mesos que aquest antic rètol ha tornat a veure la llum, coincidint en què els propietaris del local l’han posat en alquiler, tornant a deixar al descobert la façana tal com era feia anys.
Fa poques setmanes, algun destrellatat, segurament temptat per una superfície llisa i neta, hi va fer un grafitti. Per sort, no va durar ni una setmana, perquè de seguida el van netejar eficaçment. Fa només uns dies, hi van encolar uns cartellets grocs cridaners per evidenciar que sí, que aquell local estava en lloguer. Novament, supose que els serveis municipals ho van reparar de seguida.
Encuriosit per aquest rètol, i veient com es resiteix a marxar, he buscat informació sobre l’establiment. I he trobat que a les vaqueries urbanes es podia comprar llet acabada de munyir, ja que les vaques es trobaven en un estable al mateix edifici o a l’interior de l’illa. Es veu que aquests establiments es van començar a instal·lar a les ciutats a mitjan del segle XIX, quan es va fer popular el consum de llet. Es calcula que, a Barcelona, durant la dècada de 1930, hi van arribar a haver unes set mil vaques en estables urbans.
Segons s’explica en aquest vídeo del programa “Valor afegit” de TV3, el procés de tancament de les vaqueries dels centres de les ciutats es va iniciar amb uns primers decrets el 1918 a l’Estat espanyol. Tot i això, l’última vaqueria de Barcelona, situada al carrer de Torrijos de Gràcia, va se clausurada el 1984, després d’esgotar pràcticament totes les vies legals.
També he trobat en aquesta notícia de Vilaweb que, ara fa un any, la cadena de supermercats Bon Preu va instal·lar la primera màquina de llet fresca a la ciutat, amb l’objectiu de fomentar un consum d’aliments saludable. I he pensat que, amb aquesta iniciativa, potser estem assisitint a la recuperació de la idea de les vaqueries de les ciutats, com la que hi va haver al número 103 del carrer de Viladomat de Barcelona, de poder oferir llet fresca i de qualitat, acabada de munyir.
Francesc Vila i Femenia
Isabel Clara Moll Soldevila
Barcelonautes a l'Eixample 
Optar per aliments saludables produïts a les rodalies comporta molts beneficis, per a la salut dels consumidors, per a l’economia local, per l’estalvi d’energia i contaminació derivada del transport, …
No només a Barcelona existien aquestes vaqueries, crec que a la resta de les ciutats de Catalunya n’hi havia. Els meus pares em parlaven del venedor que repartia llet per les cases i que tenia una vaqueria d’aquestes on munyia les vaques (de ciutat :-)). De totes maneres, suposo que per motius higiènics i de seguretat, es va acabar optant per tancar-les, encara que tothom amb qui n’he parlat coincideix que el gust d’aquella llet no és el mateix que la de Tetrabrik 🙂
Hola,
he encontrado este post buscando a ver si encontraba algo sobre este local y el cartel de la vaquería suiza. Los martes jueves paso por allí por la mañana y me encantaba mirar el cartel. También vi el grafitti y los carteles de “se alquila” y me alegré mucho cuando los quitaron.
Por eso este pasado jueves me llevé gran chasco al descubrir que habían pintado el cartel de vaquería suiza. Supongo que han alquilado el local. Lo que no sé es si se podrá recuperar alguna vez lo que había debajo.
Gracias por el post y os animo a seguir escribiendo sobre el Eixample.
Sí, ho han tapat amb pintura. Al menys, durant uns mesos, hem pogut veure que allí hi havia una vaqueria. Gràcies Isabel, per llegir-nos i pel teu comentari!
Jo també lamento que aquest cartell tan maco hagi desaparegut sota el rètol del nou establiment. He trobat el teu post buscant a internet si trobava alguna imatge per tenir-la de record, la meva àvia i la meva tieta m’havien explicat això de les vaqueries i em feia molta gràcia aquest testimoni d’aquest fet tan curiós i tan sorprenent per a la nostra manera de viure actual. Per sort, la vista Street View de Google Maps del c/ Viladomat cantonada Sepúlveda mostra encara l’antic rètol! Així que, com diu el llibre de Baladia, ‘Abans que el temps ho esborri’, us passo l’enllaç a un parell de captures de pantalla que he fet: http://www.flickr.com/photos/maemc/5915527145/